El campionat
davidsanchez | 10 desembre 2011Un dimarts al migdia just quan acabava d’arribar de l’institut, el meu pare em va dir que havien trucat per dir que m’havien preseleccionat per a la selecció del Maresme de futbol sala i que el diumenge hi havia un entrenament per eliminar alguns jugadors. Després de l’entrenament ens van dir que ja trucarien als que tornarien a entrenar. Dues setmanes després, el dijous, van tornar a trucar per a notificar-me que havia de tornar a anar a l’entrenament. En acabar ens van dir el mateix que l’altre dia, però aquest cop no em van trucar, no perquè no em volguessin sinó perquè el meu club no em va passar el missatge.
Jo ja ho donava per perdut ja que havia passat molt de temps des de l’últim entrenament, però un dimarts que estava malalt va trucar el coordinador de l’Athletic Català i em va donar la bona notícia: havia sigut seleccionat per a jugar el campionat de comarques de Catalunya. I després d’uns partits molt intensos a la ciutat esportiva de Blanes ens vam classificar per a les semifinals. Per mala sort i una mala actuació de l’àrbitre, ens van eliminar, però amb l’oportunitat d’optar al tercer lloc que vam aconseguir guanyant a Lleida.
És una experiència de la qual estic molt orgullós i espero poder repetir algun altre any.
David Sánchez Elvira
David, fas una bona descripció d’una experiència personal realment important. De tota manera he tingut algun problema per comprendre el que volies dir. Aquest és l’escrit que has enviat:
Un dimarts al migdia just quan acabava d’arribar de l’institut, el meu pare em va dir que havien trucat per dir que m’havien preseleccionat per a la selecció del marcéeme de fútbol sala i que el diumenge hi havia un entreno per eliminar a alguns jugadors. Después de l’entreno ens van dir que ja trucarien als que tornarien a entrenar. Dos setmanes después, el dijous, van tornar a trucar per a notificarme que havia de tornar a anar a l’entreno. Al acabar ens van dir el mateix que l’altre dia, però haches cop no em van trucar, no perquè no em vulguessin sinó perquè el meu club no em va passar el missatge.
Jo ja ho donava per perdut ja que havia pasta molt de temps desde l’últim entreno, però un dimarts que estava malalt va trucar el coordinador de l’athletic català i em va donar la bona notícia: havia sigue seleccionat per a jugar el campionat de comarques de Catalunya. I després d’uns partits molt intensos a la ciutat esportiva de Blanes ens varem classificar per a les semifinals. Per mala sort i una mala actuació de l’arbit, ens van eliminar, però ambl a oportunitat de optar al tercer lloc que vem aconseguir guanyant a Lleida.
És una experiència de la qual estic mol orgullós i espero poder repetir algun altre any.
David Sánchez Elvira
Ja veus que hi ha un munt d’incorreccions. Algunes són incorreccions ortogràfiques, però d’altres són incorreccions mecanogràfiques: Maecéeme on hauria de dir Maresme, haches on hauria de dir aquest, pasta on hauria de dir passat, sigue en lloc de sigut… En la majoria dels casos són errors que detecta i assenyala el corrector de l’ordinador, però en qualsevol cas posen de manifest que no has revisat gaire l’escrit, no et sembla? David, aprendre a escriure bé requereix l’esforç de revisar i millorar el que vas escrivint. Sense això, no aprendràs!
Fins al proper escrit (espero que més ben revisat!)
Josep Maria